L’APELLC / Associació de professionals i estudiosos en llengua i literatura catalanes ha convocat el Premi “Joves.lit”, I Premi Apellc Jove de narrativa i poesia, per a joves de 14  a 21 anys.

Dotat amb 600 euros i una beca per a l’Escola de Lletres de Tarragona, aquest premi es divideix en dues modalitats segons l’edat: un premi al millor relat o millor recull de poesia per a joves d’entre 14 i 17 anys, i un premi al millor relat o millor recull poètic per a joves d’entre 18 i 21 anys.

Els treballs que optin a qualsevol de les modalitats del premi joves.lit han de ser inèdits i tenir una extensió mínima de 20 fulls mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Les obres s’han de fer arribar a L’APELLC / Associació de professionals i estudiosos en llengua i literatura catalanes. Plaça Imperial Tarraco, 1, 43005 Tarragona.

El termini d’admissió és el 12 d’abril de 2007 i el jurat estarà format per Fina Anglès, Josep Cots, Anna Gispert, Lurdes Malgrat i Agnès Toda com a secretària. El veredicte es donarà a conèixer el 23 d’abril, durant la diada de Sant Jordi a Tarragona.

Si voleu més informació podeu visitar el díptic que adjuntem a sota d’aquestes línies.

A traïció, silenciosament, el meu cos ha albergat un mal que vol prendre’m la vida. No sé la raó d’aquesta perfídia, el perquè de la infidelitat d’un organisme que he alimentat, netejat, abrigat i, acceptant-li les limitacions, n'he tingut cura, portant-ho arreu amb mi, excepte quan somio...

No sé quin nom té, però a cada pas que dóna el botxí, reconec el seu avenç...

Ara arriba!

Presento l’aterridora picada, cloc els punys, serro les dents, retinc la respiració.

Ja és aquí!

El dolor m’ataca, em mossega, em clava dents i queixals.

Ungles de bèstia sense pietat m’esgarrapen per dins.

Del meu centre brolla el dolor i s’escampa. Cada ona que emet la terrible punxada s’estén, m’envaeix, m’esgota, m’aniquila i em fa desitjar la inconsciència com a bàlsam.

Des d’aquell volcà interior de cremor que experimento, s’estén la lava pel meu cos, abrusant totes les altres sensacions fins que cada cèl·lula, cada centímetre de mi, és víctima del turment.

M’esquerdo.

Un minut, potser, de pausa. Uns moments, tot just, entre batalla i batalla, que visc a l’espera sense esperança, perquè l’enemic és amb mi.

La tortura no ha acabat. Sé que l’atac es repetirà i, mentre espero el següent assalt, només puc encongir-me, bressolar-me breument com si tornant a la postura fetal pogués lliurar-me del mal que ara em destrossa.

Tremolo.

Com si fos l’eco d’un tro, sento que la pell se m’esborrona. Se’m fa un nus a la gola, perquè intueixo el que ve a continuació... Quan per fi sento la fiblada aguda, aquella agulla interna de gel i acer que se’m clava, que burxa en les meves entranyes, a penes tinc temps d’engolir saliva que ja rebento.

Em desfaig, em trenco en bocins espantats i esgotats.

Sento, de nou, que comença el símptoma de l’ardor: ja m’encenc, ja gemego. Panteixo els últims instants de vida abans de voler morir.

Víctima d’una deslleialtat que no entenc, abraçant l’infidel que m’ha traït, recomenço, sense cap música de fons, la maleïda dansa del dolor. 

Maite Crespo

L’Escena del Futur (Memòria de les arts escèniques), fou presentat el passat divendres 9 de Febrer a la seu de l’Escola de Lletres de Tarragona. El llibre, vol ser el punt de partida per una visió critica de la realitat dels àmbits literaris als Països Catalans i, des d’un punt de vista subjectiu i visceral, analitzar les altres realitats escèniques amb plantejaments ben distints dels que es fan normalment. L’obra, escrita per un col·lectiu d’autors, va ser presentada en forma d’una taula rodona que va comptar amb la presència de cinc tertulians (Pep Martorell, Francesc Foguet, Joan Cavallè, Jordi Giramè i Manuel Molins) i ha estat editada per l’editorial de Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, dins la col·lecció Argumenta que pretén fer un balanç global de la historia immediata de les arts escèniques dels països catalans, i omplir el buit que es dóna actualment en la producció d’assaig. El seu format, un recull d’assaigs, es planteja, segons es va explicar a la presentació, com l’inici d’un debat sobre el futur de l’escenografia catalana i com una manera de donar espai a veus fora de l’escena establerta. A més a més, l’encapçalament del seu subtítol “Memòria” i no “Història” es el reflex que es vol fer una “aproximació a” i no una formalització dels esdeveniments ocorreguts en l’àmbit de l’escena, els darrers 30 anys. En l’esmentada taula rodona els participants exposaren la seva visió del passat, present i futur de l’escena en les nostres contrades.

Una visió “divina” de la transició/”divina” transició

Dins del mateix acte és va presentar a la ciutat de Tarragona el llibre, La Divina Tramoia (una farsa celestial), obra teatral de Manuel Molins en forma de farsa sarcàstica. El text, escrit el 1981 en una nit, segons va explicar el seu autor, com a resultat d’una conversa entre ell i un grup d’amics al voltant de la realitat socio-política d’aquell moment, plateja una gran crisi al cel com a metàfora de la crisi del sistema franquista en la transició. Segons l’escriptor també pretén ser una reivindicació d’un dels gèneres tradicionals per excel·lència dins l’àmbit del teatre. La comèdia, però en forma de farsa dura en contra de la hipocresia.

Manuel Molins (Alfara del Patriarca (Valencia) en 1946) és dramaturg conegut i home clau en la història del teatre contemporani en llengua catalana. Entre altres, ha publicat, Dansa del vetlatori, Quatre histories d’amor per a la reina Germana, Centaures o Trilogia d’exilis.

Joan A. Sariol

Fins al dia 22 de febrer hi ha de termini per a totes aquelles dones que vulguin presentar-se al VII Concurs de Prosa que han organitzat diverses entitats de Tarragona.

El treballs tindran una extensió màxima de quatre fulls a ordinador (lletra Comic Sans 12) i han de ser inèdites, a més de no haver guanyat cap altre premi.

S’han de presentar al Centre Cívic de Torreforta, Pl. Tarragonés s/n, Servei d’Informació i Assessorament a la Dona (SIAD), en original i cinc còpies abans del 22 de febrer.

Podeu trobar les bases al PDF adjunt...

La Galeria José de Ibarra presenta l’obra del pintor Josep Icart novament a Barcelona d’ençà de la seva desaparició l’any 1985, on va exposar a quinze dies de la seva sobtada mort. Una mostra que va dissenyar i preparar a l’Hotel Terminal però que no va poder veure a causa d’un infart fulminant. Ara, després de gairebé vint-i-dos anys la Galeria JOSE DE IBARRA ens mostra un personatge recuperat de l’oblit.

Icart, malauradament desaparegut i desconegut pel gran públic, és un artista de culte reconegut només en cercles iniciats, pel seu particular món d’abstracció paisatgística. Era un treballador compulsiu totalment lliurat a la recerca d’una expressió anímica a través de la llum, el color i el ritme vibrant de màgica fluïdesa marcat pel seu característic traç de pinzell. No és només un artista contemplatiu de la bellesa del paisatge, sinó que esdevé un crit militant del dolor i de les ferides del planeta blau. La seva pintura té una força tel·lúrica , és la veu immemorial de la naturalesa expressada des de la contemporaneïtat...

És evident que per a una Escola com la nostra, adreçada a l’ensenyament però també a l’encontre i la col·laboració entre les persones que tenen l’interès comú de la Literatura, la primera preocupació han de ser els seus alumnes.

Pensant en ells hem ideat una nova manera de matricular-se als cursos que podeu consultar en notícies anteriors. A sota d’aquest text trobareu el document que us permetrà fer-ho. Només l’heu de baixar al vostre ordinador, omplir-lo, i després fer-lo arribar com a document adjunt al correu de l’escola (escoladelletres@mesvilaweb.cat).

Recordeu que també us podeu matricular d’altres maneres que ja hem explicat.

L’escriptor, polític i intel·lectual ebrenc, Joan Cid i Mulet (fill del poble de Jesús), ja compta amb un portal propi a Internet. Personalment, com a redactor d’aquesta nova web que dignifica un dels nostres autors més emblemàtics, considero aquest portal literari com una de les activitats principals que ens ajudaran notablement en la difusió de la seva figura i obra, precisament enguany en el marc del centenari del seu naixement. Ha estat dissenyat per l’empresa Caduf, per part de Jordi Morera i d’Albert Pujol, un jove dinamitzador literari de les Terres de l’Ebre i responsable de la fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre i del portal www.llibresebrencs.org, els quals han fet una  feina molt meritòria.

Li hem volgut donar un caire especialment informatiu i didàctic, per la qual cosa consta de nombrosos apartats que pretenen retratar abastament l’heterogènia personalitat de l’intel·lectual catalanista jesusenc. S’hi troba, evidentment, una secció biogràfica que deixa constància de la seva activíssima feina en l’àmbit del catalanisme polític, de l’esport i de la literatura, tant al Baix Ebre durant el període de la II República com durant el llarg exili mexicà que va durar malauradament quatre dècades. Un dels apartats principals és el que dóna peu a una extensa anàlisi de la seva obra literària i periodística, que abraça la poesia, la novel·la, l’assaig literari i històric, el teatre i la historiografia futbolística. El lector tindrà accés, doncs, als diferents períodes de la seva producció literària en gèneres molt diversos.

En el camp de la poesia, hem inclòs poemes en català i en castellà, així com anàlisis de la seva poesia de guerra que el convertí en un dels grans poetes catalans del conflicte bèl·lic, fet molt poc estudiat i difós malauradament. La seva producció narrativa també ha estat força oblidada, i troba en aquest portal un mecanisme de reconeixement. I hem volgut destacar d’una manera clara la seva faceta com a historiador futbolístic que el convertí en tot un emblema del país asteca, després de l’edició de la monumental enciclopèdia en vuit volums, El Libro de oro del fútbol mexicano (1960).

La seva vessant política que l’ha convertit en el veritable referent del republicanisme catalanista a les Terres de l’Ebre també ocupa l’espai que es mereixia. Com a polític, va destacar principalment per la seva activitat en el camp de la cultura i de l’educació, per la qual cosa ha passat a la història com un dels millors regidors de Cultura que ha tingut el Consistori tortosí.

Entre els altres apartats, s’hi troba un dedicat a la seva curiosa  vinculació amb el món del cinema i de la radio. També hem deixat lloc per a difondre l’opinió que sobre ell tingueren diferents intel·lectuals ebrencs que el varen conèixer  durant les seves esporàdiques visites als Països Catalans en la dècada de 1960 i 1970: Dr. Ramon Miravall, Jesús Massip, Manel Pérez i Bonfill, Josep Subirats Piñana, etc. Hem volgut donar difusió igualment a diversos llocs web que inclouen nombrosa informació sobre Joan Cid i Mulet, així com un llistat de llibres que ressalten el seu important paper en la política tortosina i en el catalanisme.

No podia mancar un apartat final destinat a explicar la intencionalitat del centenari que organitza amb brillantor  l’EMD de Jesús amb totes les seves múltiples activitats, entre les quals destaquen: l’edició de dos llibres, aquest portal, una fira literària, un curs d’estiu de la Universitat Rovira i Virgili, un partit de futbol, l’adaptació d’una peça dramàtica seva estrenada als anys 1920, recitals poètics, una xerrada-col·loqui en què intervindran intel·lectuals i escriptors tortosins que el conegueren i l’admiraren, i la inauguració d’un carrer amb el seu nom. A Internet, doncs, Joan Cid i Mulet ja ocupa el lloc d’honor que es mereix.

Emigdi Subirats

El passat 26 de Gener es va inaugurar la seu de la Escola de Lletres de Tarragona, un projecte que impulsat per l’Associació Tarragona Literària amb el suport de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, està orientada a dinamitzar la ciutat en l’àmbit de la producció literària.

El centre es troba situat al carrer Sant Llorenç, 3, a la Part Alta, una zona que dóna  a aquest espai un entorn molt adequat per la seva tasca. L’Escola obre amb dos espais diferenciats, la sala Maria Aurèlia Capmany, lloc on es va celebrar l’acte oficial de la inauguració de l’escola, i l’Aula-Taller.

El projecte va néixer l’any 2002 de la mà de la seva directora i professora Lurdes Malgrat i amb Coia Valls com a coordinadora del centre. Aquesta iniciativa ha vist recolzat l’encert de la seva engegada per l’èxit d’assistència d’alumnes que ha anat creixent any rere any. L’any passat un total de 143 alumnes passaren pels diferents tallers i aquest any, dins el primer trimestre ja són 70 els alumnes matriculats. Com va explicar la seva directora al Diari de Tarragona, es positiu que una escola d’aquestes característiques  compti amb un espai físic fix on poder realitzar les seves activitats, tot i que es continuaran fent tallers amb escriptors a la llibreria “La Rambla" que ha estat la seu de les classes fins ara i que ha ajudat a mantenir-la viva des del seu inici fins aquest moment. En un altre ordre de coses, Lurdes Malgrat també va explicar a la premsa que el propòsit de  dedicar l’espai a Maria Aurèlia Capmany era com a homenatge a la escriptora, la intel·lectual i la dona d’acció.

Dins dels actes de la inauguració el més destacat va ser la presentació de l’últim llibre de Francesc Parcerisas, complementat amb recitals d’alumnes dels diferents tallers de l’Escola acompanyats per la música de Uri Mas i Jordi Roig. La cloenda va anar a càrrec de la violinista Laia Masdeu.

Dos dies més de sud

La presentació a Tarragona de l’últim llibre de poemes de l’escriptor Francesc Parcerisas, Dos dies més de Sud, publicat el passat mes d’Abril per Quaderns Crema, va comptar amb la presencia del propi autor, i va anar a càrrec del també escriptor Xulio Ricardo Trigo que en la seva introducció va fer un recorregut per la trajectòria personal i literària de Parcerisas. Aquest llibre ve a ampliar la seva bibliografia, composta, entre d’altres, per llibres de poemes com, Homes que es banyen, L’edat d’or , Focs d’octubre o Natura Morta.

Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944), és poeta, traductor i crític literari. Professor del Departament de traducció i interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. És membre destacat de la generació literària dels 70. Entre els seus nombrosos guardons destaquen el Carles Riba l’any 1966, el de Crítica de Poesia Catalana i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.

Joan A. Sariol