L’Escena del Futur (Memòria de les arts escèniques), fou presentat el passat divendres 9 de Febrer a la seu de l’Escola de Lletres de Tarragona. El llibre, vol ser el punt de partida per una visió critica de la realitat dels àmbits literaris als Països Catalans i, des d’un punt de vista subjectiu i visceral, analitzar les altres realitats escèniques amb plantejaments ben distints dels que es fan normalment. L’obra, escrita per un col·lectiu d’autors, va ser presentada en forma d’una taula rodona que va comptar amb la presència de cinc tertulians (Pep Martorell, Francesc Foguet, Joan Cavallè, Jordi Giramè i Manuel Molins) i ha estat editada per l’editorial de Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, dins la col·lecció Argumenta que pretén fer un balanç global de la historia immediata de les arts escèniques dels països catalans, i omplir el buit que es dóna actualment en la producció d’assaig. El seu format, un recull d’assaigs, es planteja, segons es va explicar a la presentació, com l’inici d’un debat sobre el futur de l’escenografia catalana i com una manera de donar espai a veus fora de l’escena establerta. A més a més, l’encapçalament del seu subtítol “Memòria” i no “Història” es el reflex que es vol fer una “aproximació a” i no una formalització dels esdeveniments ocorreguts en l’àmbit de l’escena, els darrers 30 anys. En l’esmentada taula rodona els participants exposaren la seva visió del passat, present i futur de l’escena en les nostres contrades.
Una visió “divina” de la transició/”divina” transició
Dins del mateix acte és va presentar a la ciutat de Tarragona el llibre, La Divina Tramoia (una farsa celestial), obra teatral de Manuel Molins en forma de farsa sarcàstica. El text, escrit el 1981 en una nit, segons va explicar el seu autor, com a resultat d’una conversa entre ell i un grup d’amics al voltant de la realitat socio-política d’aquell moment, plateja una gran crisi al cel com a metàfora de la crisi del sistema franquista en la transició. Segons l’escriptor també pretén ser una reivindicació d’un dels gèneres tradicionals per excel·lència dins l’àmbit del teatre. La comèdia, però en forma de farsa dura en contra de la hipocresia.
Manuel Molins (Alfara del Patriarca (Valencia) en 1946) és dramaturg conegut i home clau en la història del teatre contemporani en llengua catalana. Entre altres, ha publicat, Dansa del vetlatori, Quatre histories d’amor per a la reina Germana, Centaures o Trilogia d’exilis.
Joan A. Sariol