Una aroma
s’enfila
per les riberes del riu.
Les aigües tèrboles
de terra roja, s’aferren
com boques a les barques del somni.
Suren uns brogits.
Entre les canyes
vibra un aire com un cel tens
i traspua un so que abraça i deixa
un bes fràgil en les branques.
Glaça la boira
el vol dormit d’un ocell
que escapa lúcid
dels filaments d’una xarxa.
I jo, cerco.
Conxita Jiménez
_________________________________________
Conxita Jiménez neix a Girona, però viu sempre a Tortosa fins fa sis anys, quan estableix la seva residència a Tarragona. Ha publicat poemes als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, així com relats breus: “El Clip”, a Dos Germans asimètrics i altres contes, Tarragona, Cossetània Edicions, 9è Premi de narrativa curta per Internet, Tinet. Entre els poetes de la seva preferència hi ha Tomàs Garcès, l’Espriu, Pere IV o Vicent Andrés Estellés.
Felicitats Conxita el poema. Es preciòs. Poc més puc dir desprès del extens comentari de la Coia. Esta ple de color, olor i musica. M'ha transportat a les riberes del nostre riu Ebre. Perquè dius " i jo cerco"?
Conxita, ha estat un plaer i un luxe veure el teu poema encetant aquest apartat de creació. Recordo que el mateix Francesc Parcerisas li va atribuir la categoria d’aquarel·la i també recordo que una pintora amiga em va dir que aquesta tècnica, la de l’aquarel·la, és la més delicada per la seva transparència. Recordo que em parlava del fet de retallar lluentors a la manera dels primers dibuixos orientals a tinta.
Segurament aquesta reflexió davant el teu poema em porta a la segona apreciació que el mestre Francesc et va fer: té alguna cosa d’oriental.
Transmet una sensibilitat i bellesa exquisida. M’agrada la manera de captar l’acció fugissera de la llum, sense esmentar-la i la forma en que l’aire embolcalla el paisatge real i el oníric. M’agrada com el color vibra igualment en tota la superfície del poema, com si les paraules fossin pinzellades en una tela. Has aconseguit en l’equilibri de la composició que els ambients atmosfèrics adquirissin una mística molt especial.
Enhorabona per la musica que transmet, mitjançant la riquesa melòdica i el seu constant joc amb sons i paraules. I per aquest final obert que finalitzant... comença.
Un plaer llegir-te.
Coia
Per a mi també ha estat un plaer poder compartir aquesta poesia, perquè ja sabeu que aquesta és la finalitat del bloc.
Així que us convido a que us animeu a enviar els vostres treballs també.
Una abraçada molt forta.