El passat 23 de Març va tindre lloc a la seu de l’Escola de Lletres de Tarragona un encontre literari amb el poeta Carles Camp Mundó que ens va apropar a la seva visió del mon mitjançant la poesia.
En un primer tram l’autor va plantejar la visió del poema i la poesia des de la perspectiva del seu propi camí de maduració personal i literària. Així, estableix el poema com un viatge de l’optimisme a la decepció a mida que passen els anys de la nostra vida i el romanticisme iniciàtic es va perdent en favor de una visió mes realista. Durant el seu particular recorregut per l’evolució poètica de l’individu, Mundó va exposar que el poema és, en la concepció inicial mes romàntica, una petició dirigida a aquell que ens pot concedir un desig. Ja més endavant, en Carles Camps defineix la poesia com “la consciència elaborada d’inquietud per la soledat de l’home contemporani”, i les paraules com un conjur, un exorcisme, una superxeria.
A partir d’aquestes premisses l’escriptor defineix al poeta com aquell que ha de dir la veritat; desenganyar, desmentir i desenredar des de la intimitat i la poesia, com l’acompanyant en el viatge de la vitalitat de la joventut a la malaltia de la vellesa sent, tanmateix, el poema com l’expressió de la ràbia per no poder transcendir cap a un estat superior mantenint la identitat individual.
Ja en un segon tram vam poder escoltar un recital de l’obra poètica de Camp per boca del propi autor, que ens va fer un repàs de la seva producció. Aquí ens va apropar a llibres com Un moviment quiet, obra en la que el poeta dona la seva visió del que defineix com les tres edats de l’amor: “L’amor mític”, d’infantesa, un amor sense futur; “l’amor històric”, el que es dona al llarg de la vida, i “l’amor mort”, el que transcendeix. I també van tastar el llibre El contorn de l’ombra, la darrera obra publicada per Carles Camp i que, en les encertades paraules de Joan Triadú a l’Avui, es un dels més lúcids i personals malgrat la seva duresa.
En la seva obra l’autor reflexa el seu viatge de patiment personal amb una vividesa colpidora que no ens permet alienar-nos en la seva lectura i ens obliga a entrar en un procés de reflexió de la nostra pròpia realitat. Senyalar especialment, que Mundó no posa títols als seus poemes i sí, de vegades, cites, com a guia i indicació del que trobarà el lector.
L’autor
Nascut el l948, Carles Camps Mundó va inscriure els seus inicis en el camp de la poesia experimental, amb influències de J. V. Foix tot i que de seguida va decantar la seva obra cap a la poesia visual, un estil que va mantenir fins mitjans dels anys setanta, participant durant aquest període en diverses exposicions d’aquest estil poètic. A partir dels anys 80 es va dedicar plenament a la poesia discursiva. L’any 2005 va guanyar el premi Parc Taulí amb El contorn de l’ombra.
Entre els darrers llibres publicats trobem, Un moviment quiet, El llibre de les al·lusions, Com els colors a la nit i El contorn de l’ombra.
Joan A. Sariol
Doncs tens tota la raó. És sorprenent, una mica emprenyador i potser altres coses. Però també des de Tarragona ens hem de moure sense esperar que vinguin a fer-lo els altres. Aquesta és en part la raó del diari cultural que tens ara a la teva pantalla i de l'esforç que fem des de l'Associació Tarragona Literària per posar-nos al dia i posar-ne també la ciutat -per exemple amb aquestes celebracions de la millor poesia catalana catalana actual: primer Parcerisas, després Camps Mundó, aviat Feliu Formosa-. Tota pedra fa paret, diuen, però abans s'han de reunir, cisellar les arestes, etc, etc.
Gràcies per passar-te i deixar la teva opinió.
Xulio Ricardo Trigo
(Director del Tarragona Literària)