Amb motiu de la seva visita a l’Escola de Lletres de Tarragona, carrer Sant Llorenç 3, aquest divendres 23 de març a les 8 del vespre, tenim l’honor de publicar avui el poema que dóna nom al seu últim llibre...
EL CONTORN DE L’OMBRA
(...) Les idees són succedanis dels sofriments; en el moment que aquests es transformen en idees, perden una part de la seva acció nociva sobre el nostre cor, i fins i tot, en el primer instant, la mateixa transformació genera sobtadament alegria. (...)
“El temps retrobat”, M. Proust
¡Com m’emociona el que canta el poeta
per no morir en el moment de l’adéu!
Enfonsat en la pena com si fos culpable,
un déu li ha atorgat expressar el sofriment.
“A Werther”, J. W. von Goethe
Totes les petjades ens porten
fins a les portes de la nit,
fins als ulls que ens miren endintre
quan intentem mirar per entre
la fosca. ¿Veus el fang? ¿La font?
Encara arrosseguem l’origen:
arrosseguem el naixement
fins al buit de l’extinció,
com condemnats d’un cercle ignot
que ningú sabria descriure.
Imaginar és sentir impotència;
cap nom dóna nom al secret
més íntim: tot el que no som,
tot el que ni podem pensar.
Prou que sé que existir no té
permanència, que només
no sent seríem immutables.
El que dura no és la llum,
sinó l’ombra. Però parem-nos.
Fem que la nostra voluntat
s’hi oposi, encara que la força
cega dels dies se’ns emporti;
parem-nos en la ficció
de designar-Ho. Contemplem
les petjades de tots aquells
que ens han precedit i parlem-ne
sense girar-nos, inquiets,
a veure les nostres. ¿No sents
la urgència de donar veu
a les veus més fosques dels noms?
¿No notes al dir-los que tenen
ressons anònims? Les paraules
ens fan creure, com un miratge,
que si les anem repetint
les acabarem deslliurant
del sentit dictat pels sentits.
No en refusis, doncs, el consol,
encara que no et diguin mai
el que no diuen. Les paraules
no són sinó el contorn de l’ombra.
Carles Camps Mundó
________________________________________
Carles Camps Mundó, El contorn de l’ombra, Barcelona, Proa, 2007.