El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va celebrar el passat 22 de febrer l’acte de cloenda de l’exposició EN TRANSICIÓ. La taula rodona, formada per diversos experts convidats, va respondre a les preguntes que els visitants havien enregistrat després del seu pas per la mostra.
EN TRANSICIÓ ha estat una aproximació als anys setanta i vuitanta, unes dècades que van marcar els límits entre la dictadura i la democràcia. L’exposició mostrava el període de major canvi en la nostra història recent a través de les persones que el van viure.
Més enllà del discurs i els actors polítics, l’exposició es centrava en els individus i col·lectius socials. EN TRANSICIÓ parlava de l’evolució de la societat espanyola i com els ciutadans es van enfrontar a l’autoritarisme franquista i van aconseguir desarticular tot allò que el règim havia volgut deixar “lligat i ben lligat”.
El muntatge, ben acurat com és característic del CCCB, pretenia endinsar l’espectador en un moment de canvi progressiu. L’exposició s’organitzava en vuit àmbits temàtics, com ara: la vaga, la comissaria, l’escola, els nuclis de convivència, el psiquiàtric o l’escena musical.
La mostra començava amb un espai introductori que parlava de les contradiccions internes del règim franquista mitjançant la reconstrucció d’una reunió secreta del Consejo del Movimiento. I a l’última sala hi havia una càmera on els visitants podien enregistrar les preguntes que el dia 22 van ser contestades durant l’acte de cloenda...
Milers de persones han visitat l’exhibició durant els darreres tres mesos. Un públic intergeneracional que no només comentava els diferents espais al seu pas per l’exhibició, sinó que, a més, es reconeixia. “De vegades, mentre alguns visitants miraven les fotos exposades s’han adonat que hi havia els seus pares o, fins i tot, ells mateixos amb uns amics” explicava un dels guies del centre cultural.
Des del dia 20 de novembre, data de la inauguració i alhora de la mort de Franco, s’han pogut sentir tota mena de comentaris al pas de la mostra, els més joves valoraven el paper dels actors socials de la època, mentre que la gent que havia viscut aquell moment recordaven situacions tan crítiques com les condemnes a mort o les tortures a comissària. “Encara recordo la portada del diari del dia que van matar aquest home” afirmava una dona en aixecar un llençol que cobria la fotografia d’un manifestant assassinat pel règim franquista.
En tant l’apartat de la comissària, cal ressaltar que era la primera vegada que es podien veure fitxes policials, entre altres materials, de l’Arxiu del Ministeri de l’Interior pertanyents als fons de la policia i de la llavors anomenada “Brigada Político Social”. Els fets pels que la gent era detinguda i, de vegades, empresonada era un dels aspectes més comentats pels visitants. Les fitxes policials senyalaven casos de detenció per homosexualitat, reunió clandestines, injuries a l’autoritat o Déu, manifestacions il·legals, etc.
D’altra banda, les sales que acollien l’escena musical van ser de les que més èxit van tenir, en part, perquè oferien revistes per a fullejar i singles dels 80 per a escoltar.
Així mateix, també era molt recomanable aturar-se durant uns minuts a veure el documental clandestí Animación en la sala de espera que s’exposava a l’espai de dedicat al “psiquiàtric” o el film El desencanto, pel·lícula protagonitzada per la família del poeta Leopoldo María Panero on es mostra la desestructuració del família tradicional.
En paral·lel a la mostra, s’han organitzat una sèrie d’activitats gratuïtes que pretenien “aprofundir en la reflexió de la memòria col·lectiva que ha generat aquell període” . Entre aquestes activitats, s’incloïa la sessió especial de cloenda celebrada el dia 22, tot i que el CCCB va mantenir l’exhibició oberta dos dies més, per a completar el cap de setmana. Ara, està previst que l’exposició viatgi a Madrid.
Ana M. Caballero
Barcelona
(Fotografia: Catàleg de l'exposició.)