L’escultor Jordi Amenós, alumne del Taller Itinerant de l’Escola de Lletres de Tarrgona, ha inaugurat una sèrie d’exposicions de fotografia que, sota el títol genèric de Biosphera, es poden trobar als locals de la Ciutat Vella Museum café, carrer Sant Llorenç, 5; Els inmortals, carrer Sant Llorenç, 14; Café Arts, carrer Sant Domenech, 12, i As Crechas, plaça del Forum,10, fins al dia 4 de gener del 2008.Es tracta d’unes fotografies basades en la naturalesa, que tenen com a motiu les quatre estacions. Una naturalesa que ens impressiona enfocada per l’ull artístic del seu autor, en unes imatges digitals que sorprenent per la seva qualitat, la seva originalitat i la seva nitidesa.
Conxita Jiménez ens fa un complet recorregut literari per les exposicions…
Mariuca Ruíz
UN PASSEIG PER LA BIOSPHERA
Dimarts quatre de desembre, s’inaugurà al Museum Cafè l’exposició de fotografia digital Biosphera de Jordi Amenós. Sota una llum velada, se’ns obria la porta a un itinerari bellíssim on els paisatges de la tardor es difuminaven en l’ambient. De la foscor inicial, ens trobàvem de sobte amb la natura feréstega de la Vall d’Ordesa, on la nitidesa dels salts d’aigua semblava esquerdar-se per la fúria amb què baixaven dels vessants. Després ens podíem endinsar en la solitud de les ombres dels faigs o en el misteri fugaç de les ales d’una papallona. Si li seguíem el vol, se’ns acabaven barrejant els colors dels roures i els arços mentre ben a prop se’ns mostrava la soca d’un arbre mort. El fotògraf tampoc no va desaprofitar el risc d’enxampar una cria de voltor que ens mirava de reüll com si tingués por que li prenguéssim el menjar, mentre a l’altre costat, entre les herbes, una flor d’alta muntanya tremolava blanca com un floc de neu.
I la neu cobria els camps i els avets de la Cerdanya, quan abandonàvem el Museum i entràvem a As Crechas. Ens envoltà l’hivern. La boira gebradora glaçava els arbres i les vinyes a les Garrigues i les branques penjaven com si els llisquessin vidres. Tot el terra era cobert d’un tel suau. El riu llepava el gel des d’un llit fons que s’esqueixava. Sota les plomes, l’ull vigilant d’un Gran Duc, semblava centrar-se immòbil en un núvol ataronjat.
I quan visitàrem el Cafè Arts, la primavera. Ens submergíem al Delta de l’Ebre, i despuntaven les primeres tiges dels arrossars inundats, mentre passejava enmig de l’aigua una cames llargues. Sobre els camps de roselles, el cel obert. Sobre el nenúfar blanc, una abella. En un blau sense núvols, l’agró roig. Nedant al llac, una serreta. Gronxant-se al vent les flors dels ametllers. I de lluny, malgrat l’aspror de les punxes, ens fitava la mirada dolça d’un eriçó.
S’acabà la primavera quan entràrem a Els Immortals. L’arròs ja havia crescut i s’havia escampat, mentre un ànec es refrescava a la sèquia. Amb l’estiu, vèiem com creixien els cards, les aus s’amagaven entre les herbes i les dunes s’eixamplaven vora la mar. Saltaven cendroses les onades, i la sorra cremava mentre la travessava un escarabat inquietant. I sobre una planura vasta com un desert, es desfeia una tortuga morta. Quan abandonàvem el local, ens assetjava impertorbable una àguila.
Si tornéssim al Museum Cafè començaria el cicle un altre cop. Després de l’última copa, miraríem els éssers de la tardor, i pensaríem que no són cap miratge. Entre les bromes de l’alcohol sembla que perviu la Biosphera. Tenim oportunitat de tornar a gaudir-ne fins el quatre de gener de l’any que ve, i que ens acompanyi al caliu dels quatre ambients durant aquestes plujoses nits de Nadal.
Conxita Jiménez
No sé si podré anar a veure les exposicions fotogràfiques, però tingues per segur que em rellegiré més d' una vegada aquest relat.
Mingo.