El temps passa i els Jocs Partits se succeeixen. Publiquen avui la ressenya del darrer que es va celebrar al desembre i que va ser cobert per la nostra col·laboradora Helena Valls. Però ja podeu veure també a l’arxiu adjunt l’anunci del que tindrà lloc demà al Teatre Magatzem i que reunirà les veus de Lurdes Malgrat i Adrià Targa. Ja ho sabeu, el Dijous 15 de gener de
ELS NARRADORS AMB BLOC
En un vespre fred de desembre les notes suaus d'un piano acompanyaven el vol de les paraules a la Sala Magatzem, durant el segon Joc Partit de la temporada. Aquest cop el cara a cara va tenir de protagonistes a dos narradors d'històries: Òscar Palazón i Mònica Batet. Els dos escriptors de la nostra terra van explicar les coincidències i casualitats de la vida que els van portar a conèixer-se: la subvenció de la Generalitat, vés per on el vil i necessari argent! Com diria Josep Pla, “els diners no donen la felicitat, certament; però tampoc són un obstacle seriós.”
Des de l'afirmació unànime de Batet i Palazón, “un és el que llegeix”, van fer un repàs als llibres que vesteixen les prestatgeries de casa seva, coincidint i discutint sobre la qualitat i la genialitat d'escriptors molt diversos tan d'estil com de nacionalitats. Batet va confessar l'admiració per escriptors centre-europeus, i fins i tot va llegir algunes ratlles amb les quals se sentia identificada. Palazón va citar, també, genis de les paraules llunyans a la nostra cultura, com el japonés Haruki Murakami, però també europeus o nord-americans.
Tot xerrant, i passant l'estona, les paraules dels nostres narradors van ressonar a la sala, plena de públic -sobretot d'alumnes de la URV- sobre la tècnica d'unir paraules amb coherència, tot transmetent alguna que altra sensació, que hom anomena “escriure”. L'un a l'altre es van preguntar: “Per què escrius?”, i van respondre –més parlant per a ells mateixos que per al seu interlocutor- que escrivien per a ells, l'un amb el desig de “desordenar de manera diferent el món. Per trobar resposta; tot i que no en trobo i escric sempre des del dubte”. I la Batet per evadir la resta: “quan escric només hi ha el text i la pantalla, la resta (problemes, preocupacions...) desapareix.”
El camí que es va anar teixint amb el diàleg va portar a parlar de les intimitats d'un escriptor d'ofici, els obstacles a l’hora d'inventar. La mandra a escriure, les pors: a fer-ho bé, a fer-ho malament o al que els seus escrits ja estiguin fets són obstacles que, tot i presents, els dos escriptors, tal com la seva producció literària demostra, encara jove i precisament per això amb molt camí per davant, ja han superat. Perquè si la vida no presentés problemes, ni obstacles a superar, ni pors a vèncer, llavors... Què tindria de vida? Això ens preguntàvem, mentre en la freda nit d’hivern les notes suaus d’un piano s’acabaven de fondre amb el vol de les paraules.
Helena Valls Icart
A la fotografia: Imatge del darrer llibre d'Òscar Palazón.
per una bona crònica (sense cap mena de dubte).