Proximitat és el que es respirava davant dues de les dames de la literatura catalana actual, Montserrat Abelló i Montserrat Palau, dalt de l’escenari del teatre “El Magatzem”. Amb una actitud desenfadada i tal vegada com si es tractés d’una d’aquelles converses de cafè entre amics, on parles de tot i de res, tot reflexionant sobre la seva obra, van compartir amb el públic inquietuds i pensaments.
Aquestes dues escriptores del Camp de Tarragona, tot i ser de generacions i trajectòries molt diferents, tenen moltes coses en comú –sense esmentar l’obvietat de tenir dos Montserrats a la mateixa sala-, totes dues reivindiquen la seva literatura com a literatura de gènere, escriptura feta per dones. Aquest terme no pretén remarcar la figura de la dona com a escriptora, sinó tot seguint la doctrina del feminisme –viure les diferències en condició d’igualtat- oferir la pròpia visió de la vida, com tot artista fa, des dels ulls i el cos d’una dona, presentant un plat d’experiències amanit per la diversitat, que fa ben suculentes les paraules a l’hora de llegir-les. Segons Montserrat Abelló “no seria feminista si les circumstàncies del dia a dia no m’obliguessin a prendre partit”.
La performance teatral que va tenyir la sala de negre i la va omplir de paraules ens va apropar a l’escriptura d’aquestes dues dones, mares, esposes i artistes. Montserrat Abelló que no només és poeta sinó que també és traductora, representa l’esperit de la república, les ganes de lluitar, créixer davant de les adversitats (la guerra, l’exili...) i enfortir-se des de la pròpia figura de dona. I ho ha aconseguit. Abelló es diferencia molt de dones escriptores properes a la seva generació, com Caterina Albert o Mercè Rodoreda; una, ocultadora de la seva identitat i impostora en el seu rol masculí; l’altra, comunicadora de la debilitat de la dona –segons la mateixa Abelló-. És molt més propera, en canvi, a l’època de Palau (on les dones es veuen sovint obligades a ser superwomans) quan a batzegades creixen i es presenten com a tals, tot i continuar en posició de desigualtat.
El diàleg entre Montserrats va ser també un intercanvi d’admiració recíproc. Amb riures i somriures, divergències i convergències aquestes dues escriptores es van fer conèixer com a artistes, però també com a dones, davant d’un públic que es va deixar esquitxar –i va gaudir-ne- per la informalitat i la frescor que desprenien.
Aquesta trobada entre escriptores que va tenir lloc el 12 de novembre a “El Magatzem” no serà pas excepcional, al llarg del curs n’hi haurà moltes més dins del cicle “Joc Partit” organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, els Escriptors del Camp i el teatre “El Magatzem”.
Helena Valls Icart
A la fotografia: Montserrat Abelló i Montserrat Palau durant l’acte al teatre El Magatzem.