El dia 16 de desembre, els alumnes de l’Escola de Lletres de Tarragona vam poder gaudir amb una de les rutes artístico-literàries més suggeridores de Catalunya, la que relaciona l’obra del pintor Joaquim Mir i l’escriptor Marià Manent amb els pobles de L’Aleixar i Maspujols, residència creativa dels dos artistes durant una època significativa de la seva vida.I vam tenir el privilegi de comptar amb la Fina Anglès, autora de l’assaig Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, com a guia. L’assagista ens va acompanyar a tots i cadascun dels llocs on podríem identificar els paisatges continguts en els quadres d’en Mir. Ella ens va ajudar a descobrir detalls que d’altra manera, sense una observació atenta i acurada, ens haurien passat desapercebuts. Però a més de la festa visual que va suposar la contemplació dels paisatges d’en Mir, un dels millors post-modernistes catalans que, segons la nostra modesta opinió, no ha estat valorat com mereix, vam tenir també la sort de tenir les paraules del poeta i narrador Marià Manent com a il·lustració de les imatges. Tot plegat ens va fer redescobrir en la natura els colors, les formes i les idees contingudes a les obres d’en Mir i d’en Manent. En Mir, després del seu accident a Mallorca, va passar set anys de la seva vida a Maspujols i l’Aleixar, pintant paisatges i personatges d’ambdós pobles. S’hi va recuperar i va aconseguir una personalíssima identificació amb el paisatge i els habitants d’aquestes contrades; la llibertat i la tranquil·litat amb què treballava es percep a les seves obres. En Manent, arran del seu matrimoni amb Josefina Segimon, va estiuejar durant bona part de la seva vida al mas que la família Segimon tenia a l'Aleixar.
Durant la visita, a les dotze en punt, el campanar de Maspujols, quasi sempre present en les seves pintures d’aquella època, va sortir dels quadres i ens va obsequiar amb el repic de festa, de diumenge, de Missa de dos quarts d’una, transportant-nos a temps passats, quan l’únic so que destorbava els nostres jocs d’infants, o els treballs dels nostres pares, era el so familiar i tranquil dels tocs de campanes, que informaven en tot moment què passava al poble. La tranquil·litat del paisatge, el so de les campanes, un gran plaer pels sentits.
Fina Anglès, que ha treballat durant molts anys tots els detalls que envolten l’obra dels artistes en aquestes terres, fins i tot l’ubicació física exacta en el moment de la pintura –en el cas d’en Mir-, va compartir amb nosaltres el llarg treball d’investigació que ha acabat convertint-se en el llibre esmentat.
Com aquestes dues arts, la literatura i la pintura, també s’avenen bé amb la gastronomia, cal esmentar el deliciós conill guisat amb herbes de
Dolors, Chavy i Mariuca
(Alumnes de l’Escola de Lletres de Tarragona)
___________________________(Alumnes de l’Escola de Lletres de Tarragona)
Diputació de Tarragona, 2005.
(A la fotografia: Poble escalonat, de Joaquím Mir)