Publiquem avui el segon accèssit del premi de Periodisme Sant Jordi, “Tecnologia digital”, de Domingo Monlleó, en companyia de la foto guanyadora del segon accèssit del premi de Fotografia Digital, “Horitzons”, de Jordi Roig. Amb ells finalitzem aquesta roda de textos i fotografies dels guanyadors dels premis. S'ha de dir, però, que als guanyadors en la modalitat de fotografia se'ls dedicarà un post especial. Gràcies a tots per la seva participació.
TECNOLOGIA DIGITAL
Els experts en innovacions i canvis socioculturals, em refereixo als etnòlegs, antropòlegs o sociòlegs, sovint es pregunten si la irrupció de la tecnologia digital i informàtica en el món modern està fent perdre els nostres hàbits de lectura i el format i la presentació de l’eina bàsica que ens la permet, el llibre. La munió i diversitat de les respostes que hi donen coincideix a considerar que la manera que tenim de llegir o el fet d’ identificar-nos amb un o altre format de llibre és el resultat de l’estat de desenvolupament cultural, social, econòmic i tecnològic que presenta una societat. Aleshores, diuen, no hi fa res que canviïn les nostres pràctiques de lectura mentre hi hagi condicionants que les motivin, perquè, si l’home té la facultat d’assumir-los i de treure’n el màxim rendiment, també s’adaptarà als canvis lectors que s’esdevinguin encara que el suport de lectura sigui la pedra, com en els pobles mesopotàmics, el papir enroscat, com a Grècia i Roma, el paper manuscrit, el llibre imprès o el digital, com en l’ Alta Edat Mitjana, l’ època moderna i la contemporània. I és que, per a aquells experts, el geni humà no té límits en el procés de creació i culturització.
Tanmateix, no falten veus contràries a aquest posicionament, l’ argument de les quals defensa la idea que qualsevol societat humana avança i retrocedeix segons quins són els elements de progrés que empra o si els comportaments de cultura cerquen un o altre model de civilització. En aquest sentit, la pervivència dels nostres hàbits de lectura i del llibre amb format tradicional depèn únicament del desenvolupament històric actual, és a dir, de si el canvi de paradigma cultural que vivim acabarà amb la cultura humanista que ha parit el llibre de suport material o si, contràriament, en sortirà més reeixida. Sigui com sigui, alerten, però, d’estar amatents perquè l’ús de les tecnologies digitals i els canvis de model que s’esdevenen poden situar en estats d’incultura extrems la facultat i la capacitat lectores de què gaudim, atès que mai no hi ha hagut un poble que hagi adquirit l’hàbit lector a partir de suports virtuals i que els períodes històrics de decadència sovint són de barbàrie i d’esfondrament dels avenços del període d’esplendor.
Finalment, els defensors de la psicologia de la forma, no pas de la del jo, aporten a aquest debat un punt de reflexió interessant: Que qualsevol pretensió de fer perviure els hàbits de lectura ha de passar per situar l’escriptura en un context formal suficient perquè la psique humana hi pugui concebre pels sentits -per la sensualitat, diuen-, un contingut significatiu. I és que, per a ells, la forma és la màxima expressió del contingut. És per això que són crítics amb la bibliografia digital, perquè el suport energètic de lectura amb què s’empara no permet de tenir experiència sensorial de tota la força suggestiva i seductora del contingut, ni fins i tot de recrear-lo i imaginar-lo significativament. Així doncs, consideren el llibre virtual com una eina que tan sols pot transmetre i processar unitats d’informació freda, sense ànima ni virtut generadora de sentiments, els bits de les quals s’adrecen a satisfer tan sols el jo intel·lectiu i a bandejar, en la més estricta moral calvinista, el poder creador dels sentits corporals.
Vet aquí, doncs, tot un estol de consideracions per a un debat que no solament qüestiona el futur dels nostres comportaments lectors sinó fins i tot el nostre posicionament vital en aquest món globalitzat i en canvi permanent. Reflexionar-hi és obligat. Si he de ser franc, però, a mi em deleix de decantar-me pels plantejaments de la psicologia de la forma perquè veig l’ànima de cada cosa en aquell sentit que els sentits hi desperten i la del món, en l’acció de sentir-lo i d’imaginar-lo. D’ aquí, doncs, que defensi el llibre tradicional com l’eina més adient per a mantenir la capacitat lectora perquè l’experiència sensitiva del seu suport material em fa viu i significatiu el seu contingut.
Domingo Monlleó