Doncs no! els mongols no eren tan bel·ligerants com es va dient des de llevant fins a ponent, per bé que aquell conglomerat de tribus nòmades va tenir la habilitat de dominar durant un temps mig Àsia sobre lloms dels seus millors aliats: els cavalls. Si per a l’home "normal" el gos sempre ha estat el seu millor amic, per a l’home mongol no hi ha discussió possible. Els èquids eren per ells els seus companys de fatigues inseparables i la seva protecció significava la primera de les prioritats en la llista de favors quan s’adreçaven als déus. I fins i tot sembla que els escoltaven doncs l’eficàcia ofensiva d’uns pocs mongols a cavall va comprometre seriosament a milions de xinesos que fins al capdamunt dels seus veïns no van tenir més remei que aixecar una muralla que no s’acabava mai per mantenir a ratlla els nòmades de les estepes. El poble mongol ha estat sempre nòmada per definició, a més Mongòlia i l’estepa han estat lluny de ser un paradís amb molts recursos i encara és remota la possibilitat que algun empresari valori seriosament muntar allí un parc temàtic. Sense arbres, sense cultius i amb un fred que els hi glaçava els mocs tan aviat com creuaven el llindar de les seves tendes, sobreviure era poc menys que una odissea. La ramaderia era el seu mitjà de subsistència i els fems degudament assecats el combustible per escalfar-se. La "intel·ligència" dels poders absoluts de l'emergent comunisme dels anys 20 del segle passat va reubicar a contranatura tot un poble nòmada a les ciutats on la seva cultura i estil de vida es veurien ràpidament ofegats per la dinàmica de la nova societat urbana. Centenars de monestirs foren saquejats i esborrats el mapa, ultratjats i reduïts a la seva mínima expressió alguns mongols van mantenir l’esperança de despertar algun dia d’aquell malson i sembla ser que molts ja estan començant a retrobar el camí de la identitat perduda.
Els visitants que us apropeu a veure l’exposició "Un dia a Mongòlia" de la Fundació La Caixa, haureu de deixar de banda els prejudicis que pugueu tenir vers un poble tan especial i a l’hora desconegut com és el mongol. Perquè tàctiques militars a banda els mongols tenien i tenen altres trets que els hi donen una identitat peculiar i fins i tot simpàtica. Pràctics, divertits i alegres, hospitalaris, enginyosos i senzills, tots aquests atributs es posen de manifest a la mostra on els reflexes càlids de metalls finament repujats submergeixen al visitant en una atmosfera oriental inquietant. L’esforç que han dut a terme els organitzadors de la mostra invita al visitant a una reflexió que per a molts pot esdevenir profunda: contraposar el nostre model sedentari de societat del benestar amb el model de societat nòmada mongol. Potser per aquest motiu l’exposició no amaga la intenció de sensibilitzar-nos vers sistemes i formes d’organització més humanes i sostenibles i si algun element destaca entre el més de cent objectes exposats, aquest no és altre que la ger. La ger, és una vivenda circular una mica més desenvolupada que les típiques tendes dels indis nord-americans. Es munta en dues hores, càlida, lluminosa, transportable, una casa plena de vida, més confortable que molts dels nostres pisos hipotecats. La ger de "Un dia a Mongòlia" ocupa l’espai central de l’exposició i la seva presència es complementa amb un vídeo que a la manera d’un manual d’instruccions de l'Ikea aclareix qualsevol dubte que pugui sorgir a qui s’animi a construir-ne una. L'acollidora llar dels mongols ens pot dur a una estimulant reflexió: trobarem la felicitat entre tones de formigó i quilòmetres d’asfalt? o es millor que ens replantegem tot el nostre model socioeconòmic des de un principi? En tot cas, el que ningú podrà discutir és que La Caixa, propietària de les nostres autopistes i de bona part dels nostres pisos, aquest cop si que ha dut a terme una obra social: fer-nos obrir els ulls! Qui ho havia de dir?
Jordi Amenós
Fins el 6 de gener de 2008, al carrer Cristòfor Colom, 2 de Tarragona.
Fins el 6 de gener de 2008, al carrer Cristòfor Colom, 2 de Tarragona.