Una lectura de l’Escola de Lletres
a l’Espai d’Informació Ambiental de Reus
per
Xavier Jové
A l’Escola de Lletres de(l Camp de) Tarragona hi ha molt bon ambient. De fet, hi ha un ambient fenomenal. S’hi respira una atmosfera nítida, sense fums. Allí ningú s’intoxica amb cap emanació doctrinària. L’escriptura és una activitat contagiosa però que no contamina. I a més a més cuidem el nostre entorn tant com podem, sobretot a còpia d’un permanent reciclatge dels nostres textos i de nosaltres mateixos. És un exercici molt sa que practiquem amb entusiasme.
Tot això va quedar diàfanament clar el primaveral vespre del passat divendres 8 de juny. L’Escola de Lletres estava convidada a oferir una lectura a l’Espai d’Informació Ambiental, ecològic organisme que depèn de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus. Com és lògic tractant-se de creació literària, la temàtica medioambiental proposada no va ser pas una rígida cotilla a l’hora de preparar les lectures, sinó un estimulant punt de partida que va demostrar un cop més la creativa versatilitat dels integrants de l’Escola.
Un grup de lectors-escriptors format per membres de diferents tallers literaris de l’Escola va actuar per una estona, en virtut d’aquella màgia que sorgeix a vegades en els actes fruit de la pura bona voluntat, com un ric i equilibrat ecosistema humà i literari capaç de crear moments intensos i emotius amb l’ús de la paraula. Els diversos gèneres conreats pels autors (sense productes químics, sembla ser) s’anaven engranant en el recital d’una manera harmònica i natural: el diàleg, el poema en vers lliure, el conte fantàstic, la prosa poètica, la narració teatralitzada o els haikus de breu, efímera, furtiva bellesa. El resultat va ser una obra col·lectiva, una creació coral que era expressió d’una pluralitat de veus alhora que d’una unitat compositiva.
Encara no se li coneix el sostre, a aquesta Escola de Lletres. De moment, només se sap que sempre surt més que airosa de tots els reptes que accepta. Fins i tot dóna la impressió que li encanten, els reptes. Una cosa està clara: la seva evolució (i la dels seus integrants) ens està oferint tot un model de creixement sostenible.
vaig llegir i regalar el meu llibre Tripulants a un amic.
Us convidem a passar per waipulectura.blogspot.com
Gràcies per la teva salutació, Joan. M'alegra molt saber que Tripulants et va agradar. Endavant i sort amb el vostre blog!