Fa pocs minuts que ha acabat la lectura que el taller d'escriptura jove de l'Escola de Lletres de Tarragona realitza cada any en motiu de Sant Jordi. Enguany, el recital s'ha centrat en el concepte del Calidoscopi. L'acte estava previst per a les vuit, però s'ha iniciat una hora abans a causa d'una confusió en els horaris dels tríptics promocionals de l'acte. Membres de l'Escola de Lletres han improvisat una lectura de poesia acompanyada amb una guitarra en directe per aquells qui havien arribat abans d'hora. La sala, de dos pisos, s'ha omplert, tot i que la part de dalt s'ha reservat únicament per als lectors. La directora de l'Escola de Lletres, Lurdes Malgrat, ha inaugurat l'acte i ha aprofitat l'avinentesa per donar les gràcies als seus alumnes, que ja fa anys que la segueixen i l'ajuden. El primer text, un poema, s'ha recitat amb la sala a les fosques i des del pis de dalt. Ha destacat la contundent frase final “Netejeu-vos abans de mirar pel proper calidoscopi”. Seguidament, el conductor de l'acte, Adrià Targa, ha encès un llum i ha acompanyat el públic a través dels diversos significats de la paraula calidoscopi i dels autors que han usat aquest concepte en les seves obres. També ha introduït els diferents lectors, dividits en grups de dues o tres persones. Cadascun d'ells duia una samarreta d'un color diferent, i un cop ha acabat la seva lectura, ha encès una espelma. Les espelmes han anat il·luminant cada cop més la sala, creant un clima càlid i proper que ha contribuït en el fet que el públic no s'avorrís en cap moment. Les lectures han estat àgils i amb bon ritme, plenes d'al·lusions al calidoscopi, els seus colors, la seva llum, la felicitat o la tristor. L'acte s'ha tancat amb un altre poema recitat des del pis de dalt, que ha acabat amb contundència amb la frase “No sempre és calidoscòpic, el sentiment”.
Uri Mas
Realment va ser una lectura preciosa, amb un alt nivell literari i una posta en escena acurada.
S’hi barrejaren estils i veus diferents, com en un calidoscopi. Hi varen haver moments brillants, realment brillants i el conjunt fantàstic.
L’Uri va estar esplèndid amb la seva potent veu sorprenent-nos des de les altures i amb dues interpretacions musicals que ens varen esborronar. l’Adrià, el conductor de l’acte, increïble! Amb un domini absolut de l’escena, amb aportacions imaginatives. Vaig sentir que algú deia d’ell: “És sorprenent que, actualment, algú encara decideixi seduir mitjançant la literatura” Exactament és això el que va fer: seduir-nos i, creieu-me, va ser un plaer!