Quedaríem sorpresos si sabéssim el mar de llengües en què conviuen als pobles que envolten el Mediterrani. Tot i que nosaltres mateixos acceptem la diversitat que ens envolta perquè, fent dues passes, sentim un parlar que no és el nostre, no som del tot conscients de que existeixen moltes llengües més. I és que llengües com l’amazic, el frïulà, el copte o el romaní també formen part del conjunt lingüístic mediterrani.
Un idioma suposa molt més que una bona eina per treballar, un recurs per a viatjar o fins i tot per a ser algú en aquesta vida. La llengua és la base la cultura, és el que la manté viva. Gràcies a ella podem anomenar les coses pel seu nom, és la que ens permet pensar i inventar. Podem cuinar, treballar, resar, aprendre... a través d’aquests temes quotidians en les vides de qualsevol habitant de la Mediterrània podem veure com cada llengua, igual que cada cultura, parteix de la mateixa base però que s’ha anat separant i unint al llarg de la història per donar com a resultat el mar de llengües en el que ens trobem avui dia.
Com si es tractés d’un d’aquells khalilis egipcis, amb una barreja d’olors, colors i sabors, el mercat de paraules que és aquesta exposició, ens transmet la necessitat de defensar la diversitat, cuidar i difondre totes i cada una de les llengües mediterrànies. “Lluitar a favor de la diversitat lingüística és actuar també en favor de la llibertat d’expressió i de la pau”. I és que aquest és un dels lemes que ha escollit la casa de les llengües per al seu projecte. Un idioma s’ha de protegir per pocs parlants que tingui. O és que deixem extingir una espècie animal o vegetal perquè només en quedin uns pocs exemplars?
En aquest mercat bohemi podem fer un tast de mots ben curiosos i endinsar-nos en el món cultural en el què vivim. Realment aconsegueix donar la importància merescuda a cada una de les llengües del Mediterrani i fa arribar al visitant la magnitud de la seva importància. I és que realment inciten a participar en la idea de sostenibilitat i diversitat lingüística per mantenir-les vives.
Tot aquest garbuix de llengües, costums, religions... que envolten el mare nostrum i que coneixem com a cultura mediterrània, al llarg de la història s’ha anat creant compartint i ha tornat a compartir per seguir creant. Tot és particular però col·lectiu, tot surt del mateix sac, s’expandeix i es torna a recollir en nous espais i amb nous esperits.
Anna Roquet-Jalmar Fonoll
(La Mar de Llengües, va estar al Pretori de Tarragona i, actualment, té lloc a Palma)
És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!